Portbou, el poble fronterer més septentrional de la mar mediterrània, entre França i Catalunya, té una història molt especial. En 1940 va tenir lloc molt prop del poble l’última batalla de la guerra civil espanyola. La mort de Walter Benjamin, un dels filòsofs més importants del segle XX, a l’Hotel de França de Portbou va fer que es creés el mític monument commemoratiu cap a ell creat pel prestigiós artista Karavan.
Integrat en el paisatge, l’obra de Karavan ‘Memorial Passatges’ permet recordar-nos la situació viscuda pels emigrants en el S.XX.
L’obra de Karavan consta de diferents parts. Si visites Portbou i vols fer una passejada pel Memorial Passatges a Walter Benjamin, pots seguir la ruta que et comptem a continuació.
Un passeig pel Memorial Passatges
El primer passatge és el túnel. Aquesta construcció històrica es tracta d’un passadís amb escales construït en un pendent que comença en la plaça de l’entrada del cementiri de Portbou fins a la mar. Al final de la ruta del túnel, podràs observar la mar de fons a través d’un vidre.
El segon passatge és el mur. Quan pugis les escales del túnel des de la mar cap amunt el primer que veuràs és el cel blau, una vista que suggereix ‘llibertat’. Seguiràs per un camí de ferro, recordant-nos la via del tren, que et portarà fins a un mur de pedres. Aquest és el final del recorregut.
El tercer passatge és l’Olivera. Es tracta d’un camí de ronda que arriba fins a poble de Colera. El camí aboca a un olivar com a símbol de la resistència de l’home i de reconciliació. Al peu de l’olivar, hi ha una plataforma amb graons que convida a observar el paisatge i l’olivar. El leit motiv de Karavan era que: “els olivars haurien de ser les nostres fronteres”.
I, finalment, el quart passatge: la plataforma fita dels paisatges. Es tracta d’un camí estret i rocós que porta a una petita esplanada oberta a la mar, amb una plataforma quadrada de 16 m² que convida a la pausa.
El recorregut acaba en el cementiri de Portbou, en el qual està enterrat Benjamin. Veuràs una tomba simbòlica amb una placa amb un vers de l’última carta escrita a Portbou: “No existeix document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie”.
